


tenc clar que no sóc bord
ni tampoc pidolaire de la Cort.
Diuen que no està bé el parlar d'un mateix
i ja no diguem alabar-se i donar-se greix.No essent jo un profeta a casa seva
si hom espera d'altre la ditada de mel seva
ja pot esperar.molts anys,a la butaca assegut
i posar-se tranquil al llit ajegut.
Si una debilitat jo tenc
és ser conscient d'on venc,
que de princep,marquès o baró no pretenc,
i tenir clar que a mi no m'agrada fadrina vella
sino donzella, o almenys, noia garrida i bella.
Si el meu pensar d'un surtit el troba Miss Univers
perquè creu que per ella un home major
té l'obligació no fixar-se ja i mudar de gust.
Encara potser deixi jo de menjar més d’un roegó
Encara potser deixi jo de menjar més d’un roegó
me seguirà,senyora o senyoreta, agradant desijar
Fer l’amor sempre,
amb dona maca i bona
Fer l’amor sempre,
amb dona maca i bona








